divendres, 5 de juny del 2009

L'ànima valenta

L’ànima valenta comença quan Hans rep una carta del Konradin von Hohenfels, que li dona al seu pare, perquè li doni al Hans el qual comença a llegir la carta, en ella escrit que el seu millor amic, Konradin esta a la presó de Spandau des del 10 de setembre de 1944, tres dies abans havien participat en el complot per assassinar Hitler. Konradin explicava que pensava que aquesta carta no arrivaria mai a les mans de Hans, però li faria la mort una mica més fàcil, ja que recordava que quan eren petits, abans de tenir al Hans no tenia a ningú, estava sol, no li podia explicar els seus problemes a ningú, no havia tingut mai contacte amb els nens o companys d’una classe normal d’una escola.
Ell va dir, “quan el vaig veure per primera vegada em va sorprendre ja que era diferent a tots els demés de la meva classe, no intentava fer-se l’interessant davant meu, només per ser un Hohenfels, era intel•ligent i àgil, i ho havia pogut comprovar perfectament a la classe de Múscul Max. Quan es va acostar a mi i em va parlar per primer cop, vaig veure que era valent, intel•ligent i àgil ho crec tant per les classes de l’escola com per altres coses, vaig trobar que era un noi molt interessant i tenia moltes ganes de saber més d’ell, i de la seva vida, i el que fos jueu, i que tingues altre creences no em va importar a l’hora d’amistar-me amb ell, i no m’importava per res el que la gent penses.”

Al desequilibri de la història narra tots els records de les coses bones i dolentes que el Hans i el Konradin han passat junts, ja que gràcies a que en Hans fos jueu, gràcies a la forta amistat que tenien, d’alguna manera va fer-li canviar totalment les idees sobre el nazisme. Les paraules de Konradin van ser: “vaig veure el que li feien a tots els jueus, vaig veure els camps d’extermini, que Hitler només volia humans que fossin de la raça ària, les guerres per aconseguir encara més poder, terres i riqueses, mai pel bé de la gent sinó simplement pel d’ells mateixos, ...
També sense dubte per tot el mal que et van fer a tu i a la teva família i persones estimades”, va admetre.
Desprès de que en konradin li envies aquesta carta a en Hans, va tenir encara més problemes, els seus pares es van assabentar de que havia intentat assassinat a Hitler: les seves paraules quan va descobrir que els seus pares ho sabien van ser “Doncs jo crec que s’ho han pres bastant malament, encarà que no els hi vaig poder veure la cara però se que estan molt decebuts per les seves creences i la meva conducta, ja que ells sempre han cregut cegament en Hitler.

La ultima part de “L’ànima valenta” narra l’últim dia del Konradin von Hohenfels abans de ser executat pel complot per assassinar Hitler. Ell explica que esta realment preocupat pels seus pares, però sobretot per la seva mare. Ell diu, “¿Què farà quan sàpiga que els seus amics nazis m’han matat i s’adoni que han perdut la guerra i que la nostra Alemanya és en ruïnes? ¿Com podrà pair que el seu món s’ensorri? ¿Tindrà ànims per enfrontar-s’hi, o trobarà que la vida no val la pena?”.
En Konradin puntualitza com va involucrar-s’hi en el complot per assassinar a Hitler i com va anar contra els seus principis i creences, i pel seu caràcter i educació.
Konradin remarca que no sap si li arribarà mai a les mans del Hans.
“Li escric aquesta carta i li envio amb el desig de que tingui la sort de rebre-la perquè jo el continuo estimant com abans, com quan érem petits, i perquè li vull demanar perdó per tot el que li he pogut arribar a fer amb els meus actes, perquè crec que és l’únic i millor amic que he tingut de veritat a la meva vida. L’únic amic amb qui he pogut confiar sempre i la primera persona que quan vaig arribar a aquella escola em va venir a parlar-me sense por”, manté.
“La veritat es que no estic gens espantat ja que se que he fet el correcte o com a mínim el que crec que ho és, he actuat segons els meus pensaments i les meves creences.
No tinc por de morir pel que penso. Simplement estic trist per no haver-te pogut veure una ultima vegada i per no haver-me pogut acomiadar de tu”, sosté.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada