Entrevista a Bloop: un dels monstres de La pell freda

"Mai podrem arribar a un
acord per a la pau eterna"

El personatge d’aquesta novel·la arriba a una illa a fer d’atmosfèric durant un any. En els primers moments de la seva estància observa coses poc comunes: l’única persona que viu a l’illa és una persona estranya, insociable, viu en un far ple de punxes i a més a més, està fortament armat. L’home s’instal·la a una humil cabana pensant que passarà una bona nit; però la nit canvia degut als atacs violents, d’unes estranyes criatures, sense cap motiu aparent. “Atacàvem en defensa pròpia, sempre s’ha pensat que nosaltres érem éssers dolents, però en realitat l’ única cosa que fèiem era defensar un territori que havia estat atacat anteriorment per l’ésser humà”,s’excusa i afegeix: “nosaltres no buscàvem la destrucció, sinó que simplement per por intentàvem defendre’ns.”
El dia següent l’atmosfèric havia sobreviscut als atacs però els seguirà patint al llarg de la història, cada nit. “Solíem atacar per la nit ja que era més difícil la visió, i d’aquesta

manera els costava més decidir-se a l’hora de prémer el gatell de l’escopeta contra nosaltres; a més érem conscients que pels humans la nit no té el mateix significat que el dia, i que per a ells el dia era el moment d’acció i la nit el moment del descans, la qual cosa ens permetia tenir l’avantatge que ells arrossegaven tot el cansament de les hores anteriors; nosaltres, simplement, esperàvem que arribés la foscor i mentrestant descansàvem a les profunditats del fons marí,”remarca; el protagonista sobreviu gràcies a l’ajut d’una arma que aconsegueix. Però els monstres coneixien l’existència de l’arma? “Érem molt conscients que els humans anaven armats”,recorda. “Sabíem que en aquest aspecte érem inferiors”afirma alhora que explica: “L’única vegada que jo recordi que ens va sorprendre, va ser la segona nit quan vam intentar tornar a atacar el nou atmosfèric, que ell ens va rebre amb una escopeta i a causa d’això va haver-hi més ferits de l’habitual”. També descriu la manera en es distribuïen a l’hora de l’atac: “ens movíem bàsicament per l’instin , ja que a més a més que érem bastant rastrejadors, també ens coneixíem molt bé la zona i sabíem quina era la millor manera d’atacar l’enemic”,puntualitza.
Finalment sembla que la novel·la intenta parlar d’un tema no fictici i ens mostra la part egoista dels humans. “Personalment, crec que mai podríem arribar a un acord per la pau eterna,” reflexiona Bloop, “nosaltres sempre hem sigut els afectats i l’ésser humà ha destruït sense cap tipus de mirament” conclou finalitzant l’entrevista.

Sandra Grimaldo i Elena Cortés