Terra Baixa i una temàtica actual: la violència de gènere (1)

Nosaltres explicarem la relació de Terra Baixa amb la violència de gènere relacionant alguns aspectes de la vida quotidiana amb l’obra.
Històricament, la violència s’ha tolerat i estimulat com una manera de resoldre conflictes i tensions. La violència contra les dones representa la desigualtat entre homes i dones, és una manera de demostrar la superioritat d’un sexe davant d’un altre (el masculí per sobre el femení).

En la societat tradicionalment els homes i les dones han representat papers diferents. Els homes dominant les esferes públiques i les dones han quedat reduïdes en l’àmbit familiar acabant formant part així de l’home. Per això quan abans es parlava de violència familiar o se li donava suficient importància ja que es consideraven temes privats.

Fins a la reforma legal impulsada per la constitució espanyola de 1978, el marit es considerava “propietari” de la seva muller fent així que li pogués imposar actituds restrictives. Moltes vegades aquest maltractament físic anava acompanyat d’un de psicològic, on el paper de la dona l’obligava a aguantar molt ja que l’home era el responsable de l’economia familiar i el propietari dels bens familiars. Tot i que per arreglar aquesta situació van reparar amb la igualat de sexes de la constitució la realitat es que la mentalitat de moltes persones encara no ha canviat, perquè canviar els hàbits i les mentalitats de les persones és molt difícil.

En el 2006 dos milions de dones van ser maltractades a Espanya, 60 mortes al començament d’any i 18 d’elles havien presentat denúncia, això ens demostra que hi ha d’haver un error en l’aplicació de la norma.

El 15 de desembre del 2006 es presenta al Consell de Ministres el Pla de sensibilització que fa que existeixi la legislació de protecció de les dones, perquè puguin denunciar, està vist des de 3 punts de vista diferents: el del maltractador; no té lloc a la societat, la maltractada; pot refer la seva vida té ajudes, protecció recursos.... i les persones del seu entorn.

Tot i que saben la legislació de protecció n’hi ha moltes que no denuncien, per dues raons principals: dependència afectiva, i dependència econòmica, això ho veiem reflectit a Terra Baixa on la Marta té una dependència econòmica d’en Sebastià, ja que gràcies a ell surt de la pobresa.

Les fórmules bàsiques contra la violència de gènere són quatre: l’educació, el marc pacífic de convivència, la resolució pacífica de conflictes i la bona organització de serveis.

Segons la ONU 1995 van definir la violència de gènere com la necessitat que tenen els homes de controlar les dones, les principals característiques són:
- Quan parlem de violència de gènere també ens referim a violència contra les dones.
- La diferència entre homes i dones és un fet estructural
- Vivim en una societat patriarcal, és una manera de representar la masculinitat.
- Té un caràcter estructural que representa un mecanisme de subordinació que fa que els homes tinguin en poder i les dones estiguin sotmeses.
- És un aspecte estructural de l’organització del sistema social.
- La violència és una actitud apresa mitjançant la socialització.

- És un tret estructural molt difícil de percebre.

Per últim a l’obra podem observar tres sentiments que associem amb la violència de gènere:

Indefensió: La Marta se sent indefensa ja que en Tomàs la culpa, ella es veu sola i que no pot comptar amb ningú, per això ha arribat a pensar en acabar amb tot.

Culpabilitat: La Marta creu que té la culpa de tot el que li està passant, això li fa creure en Sebastià.

Possessió: En Sebastià creu que la Marta és seva per això quan se n’adona que s’està enamorant del Manelic el fa fora, en canvi ell si que es pot casar amb una pubilla per diners, (al final no ho fa ja que el pare de la noia no ho permet perquè sap la relació d’en Sebastià amb la Marta).

Aquesta informació ha estat elaborada a partir dels documents següents:

- http://octaedro.com/praxi/pdf/852242.pdf
- Inés Alberdi, Natàlia Matas. La violència domèstica: informe sobre els maltractaments a dones a Espanya. BCN: Fundació “La Caixa”, 2002.
- El Periòdico de Catalunya, 23/11/06 Dijous 23 nov. 2006.


Sara, Esther i Sandra