"He mort el llop!": Aspectes simbòlics de Terra Baixa (i 2)

Tot seguit explicarem tres aspectes simbòlics de l’obra: les característiques del personatges, escenes més importants de i els diferents tipus riures que conté del llibre

En primer lloc pel que fa els noms del personatges observem

que a l’obra de Terra Baixa tots els personatges tenen diferents simbologies, fent d’aquesta manera que agafin característiques de diferents personatges religiosos:
En primer lloc, parlarem de les “Perdigones”. El seu nom bé bàsicament dels cartutxos de perdigons, ja que en ser detonats alliberen tots els perdigons cap a totes direccions. Això es el que representen les Perdigons, ja que sempre s’estan ficant on no és demanen.
En segon lloc hi ha Tomàs un home de uns 40 anys que aprecia molt a Manelic. El seu nom prové de: Sant Tomàs, un dels dotze apòstols que no es creu la resurrecció de Crist. A l’obra se’l cataloga com “l’incrèdul”, perquè no es creu la dramàtica història de la Marta.
Efectivament a l’obra, Manelic i Nuri són personatges que al tenir noms diminutius (Manelic ve de Manel, i Nuri ve de Núria), són noms que expressen afecte, ja que els personatges intenten ser poc seriosos. Per altra banda, Xeixa és el nom d’un blat que es cultivava a Europa entre el segle XIV i XV, i té fama de ser un blat mol bo. Per aquesta raó aquest personatge té aquest nom,
El personatge “dolent” de l’obra es diu Sebastià, i el seu nom ve Sant Sebastià:que va ser un sant romà que es va passar al cristianisme, i va ser poc després assassinat per la seva pròpia guàrdia. Al final de la obra Sebastià morirà estrangulat per un dels seus servents, el aquí hi ha la semblança. I per acabar, el personatge més femení de la historia es Marta, una noia jove bonica, però trista i que a tingut una vida molt desgraciada. Simbolitza la innocència i la tendresa, com santa Marta, germana de Llàtzer que va ressuscitar.
En segon lloc explicarem les dues de les més destacades escenes més importants del llibre: la història del llop i el Manelic i la història del ganivet.

Començarem explicant l’escena on es menciona la història del llop i Manelic.

Manelic després de casar-se, li explica a Marta, la història en la qual ell va matar un llop que atacava las seves ovelles. Va haver-hi una època en la qual cada nit un llop matava les ovelles del Manelic i ell cansat de no poder fer-hi res, decidí matar-lo. L’esperà nit rere nit, fins que finalment se’l trobà cara a cara. Manelic intenta matar-lo amb el seu fusell, però el llop amb un atac de ràbia se li tirà sobre i tots dos van caure barranc avall. Manelic indefens mossegà i estrangular al llop fins a matar-lo. Aquesta història anticipa el moment en el qual el Manelic al final de la història matarà al Sebastià, Manelic actua com el pastor que protegeix les ovelles (la Marta) del llop (el Sebastià).

L’altra escen a més destacada del llibre és la de Manelic clavant un ganivet a Marta.
Guimerà planteja una situació que a l’època és considerava escandalosa:
Abusos psicològics i sexuals, brutalitat, casament de conveniència...
Per això descriu les situacions de forma el·líptica és a dir amb simbologia. Un símbol té una interpretació literal, i una altra de inferida es a dir deduïda. En sentit literal aquesta escena explica com la Marta provoca el Manelic, l’insulta i se’n burla; en realitat ho fa perquè el Manelic, es quedi i no la deixi sola. Marta no es rendeix i encara que sigui perquè Manelic li faci mal, segueix insultant-lo. Finalment Manelic l’hi clava un ganivet en resposta a la provocació, i la Marta l’hi agraeix.

Des d’un punt de vista psicològic la Marta expressa la necessitat que tenim de ser tinguts en compte; i el Manelic, caient a la provocació, “descobreix” el mal. Tots dos, en aquesta escena, experimenten un creixement. Simbòlicament aquesta escena s’interpreta com l’escena amorosa i sexual entre la Marta i el Manelic.

Finalment, pel que fa els diversos sentits del riure explicarem set escenes on el riure adquireix diferents simbologies.
(Acte I, escena I) en aquesta escena es pot catalogar el riure del Xeixa, com un riure sarcàstic. Xeixa, Pepa i Antònia estan discutint perquè no saben si la Marta es casarà o no i amb qui ho farà.
(Acte I, escena VI) en aquest cas el riure que fan les Perdigones és un riure burleta. Aquesta escena es veuen als personatges abans de la boda.
(Acte I, escena VIII) en aquesta escena el riure que fa el Sebastià es un riure sarcàstic i potser també una mica cruel. En aquesta escena el Sebastià i la Marta discuteixen perquè ella no es vol casar amb el Manelic i en Sebastià l’obliga a casar-s’hi.
(Acte II escena VIII) Marta es riu de Manelic amb un riure provocatiu, i sobre tot provocatiu. Aquesta escena explica com la Marta, encara que sigui per fer-l’hi mal, prefereix que el Manelic és quedi: efectivament, el Manelic l’hi clava un ganivet en resposta a la provocació, i la Marta l’hi agraeix.
(Acte III escena VIII) en aquest cas el riure és un avis perquè la Marta pugi sortir de l’habitació. Es un monòleg que fa la Marta abans d’escapar-se de la casa, abans de que la Nuri l’avisi perquè té via lliure per anar-se’n corrents i trobar al Manelic; i escapar-se amb ell, el seu estimat.
(Acte III escena IV) en aquesta escena Mossèn té un riure cansat i depriment. Mossèn i Sebastià discuteixen perquè el Sebastià està gelós del Manelic i està posant en perill el seu pròxim “matrimoni” , ja que el pare de la noia amb la que es té que casar sospita alguna cosa.
(Acte III escena XI) en aquest cas el riure de Manelic és una mica macabra. Manelic i Marta se’n van de la casa i escapen junts lluny de la terra baixa.

En resum, com veiem el riure pot ser: macabre, burleta, cruel sarcàstic...