Què és interpretar un text literari (a sigui una poesia, una obra de teatre, una novel·la o un conte entre d’altres)? Ho explicarem mitjançant una metàfora.
Tot seguit, exemplificarem aquesta metàfora amb uns exemples poètics i amb uns exemples teatrals extrets de terra baixa.
Després, explicarem perquè terra baixa és un clàssic, i quins punts dels 14 de Italo Calvino tenen alguna relació amb terra baixa.
Per exemple, Carl Sandburg va dir que una poesia era com una porta que sobra i es tanca.
Imaginem-nos que estem a una habitació i s’escolta un gran enrenou a la habitació del costat. No podem anar-hi, però se’ns permet observar el que hi passa, durant un petit instant. A partir del que hem vist i escoltat hem d’intuir el que passa a dins.
Aquesta imatge de la porta que s’obre i que es tanca deixant-nos intrigats, se la va inventar un poeta en Anglès que es diu Carl Sandburg que diu així:
“Poetry is the opening and closing of a door, leaving those who look through to guess about what is seen during a moment.”
Exemple : Imaginem el següent fragment inicial d’un conegut poema de J.V.Foix:
"És quan plou que ballo sol, vestit d’algues or i escates": es veu que el qui ens parla des del poema quan plou es posa a ballar i ho fa tot sol, disfressat a més amb algues i amb escates, potser com si fos un peix. No ens ho diu però sembla que ens expliqui un somni, com si nosaltres deduïm que està somiant, que és un peix que neda dins del mar.
"És quan ric que em veig gepic, al bassal de sota l’era": Quan riu es torna geperut, i es veu reflectit a la bassa de sota l’era. que hi ha més avall de l’era, és a dir, que podem veure que es troba en una masia.
"És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolia metzina": Està somiant i li sembla tan real que es pensa que és la realitat i ho veu més clar. És troba molt bé , perquè està profundament dormit, com si hagués pres una droga.
Per: Carles Gispert
La metàfora relacionada amb Terra Baixa
Les Campanades: Mentre el Sebastià i el Tomàs parlen del casament del Manelic i la Marta, sonen de fons, les campanades d’un casament. Amb aquest so de fons, podem preveure, o ve ens anticipa, que la Marta i en Manelic ja s’han casat.
El llum: Mentre la Marta i el Manelic estaven al vespre, el mateix dia del seu casament, el Manelic veu una llumeta darrere de les cortines, la Marta ho nega i en Manelic ho troba sospitós. Ell pensa que la Marta té un amant, però nosaltres sabem que és el Sebastià que la maltracta.
Per: Pol Garcia
¿Per què Terra Baixa és un clàssic?
Terra Baixa és un clàssic per vàries raons: ... si agafem les 14 raons que diu italo calvino al seu article "por qué leer los clásicos?" segurament hi trobaríem que moltes d'aquestes raons de perquè és un classic. nosaltres n'hem triat unes poques.
Terra Baixa és una obra literària clàssica perquè no passa de moda, i es molt popular encara que no l’hagin llegit. Un clàssic contar amb el pressent, amb els aspectes intemporals com ara maltractaments, assassinats,...
Per: Sergi Aznar
II Es diu clàssics als llibres que constituïxen una riquesa per a qui els ha llegit i estimat, però que constituïxen una riquesa no menor per a qui es reserva la sort de llegir-los per primera vegada en les millors condicions per a assaborir-los.
III. Els clàssics són llibres que exerceixen una influència particular ja sigui quan s'imposen per inoblidables, ja sigui quan s'amaguen en els plecs de la memòria mimetitzant-se amb l'inconscient col·lectiu o individual
IV. Tota relectura d'un clàssic és una lectura de descobriment com la primera.
V. Tota lectura d'un clàssic és en realitat una relectura. La definició 4 pot considerar-se corol·lari d'aquesta:
VI. Un clàssic és un llibre que mai acaba de dir el que ha de dir.
VII. Els clàssics són aquests llibres que ens arriben portant impresa la petjada de les lectures que han precedit a la nostra, i després de si la petjada que han deixat en la cultura o en les cultures que han travessat (o més senzillament, en el llenguatge o en els costums).
VIII. Un clàssic és una obra que suscita un incessant pols de discursos crítics, però que l'obra se sacseja contínuament de damunt.
IX. Els clàssics són llibres que com més creu un conèixer-los d'escoltar-los, tant més nous, inesperats, inèdits resulten al llegir-los de debò.
X. Dir-se clàssic a un llibre que es configura com equivalent de l'univers, a semblança dels antics talismans.
XI. El teu clàssic és aquell que no pot ser-te indiferent i que et serveix per a definir-te a tu mateix en relació i potser en contrast amb ell.
XII. Un clàssic és un llibre que està abans que altres clàssics; però qui hagi llegit primer els altres i després llegeix aquell, reconeix de seguida el seu lloc en la genealogia.
XIII. És clàssic el que tendeix a relegar l'actualitat a categoria de soroll de fons, però al mateix temps no pot prescindir d'aquest soroll de fons.
XIV. És clàssic el que persisteix com soroll de fons fins i tot allí on l'actualitat més incompatible s'imposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada