Què és "interpretar un text literari"? (1)

En aquest apartat us explicarem que significa interpretar un text; ho examplificarem amb una metàfora. Hi ha vegades que un text no ho acaba d’explicar tot, com per exemple la poesia, una pel·lícula, una obra de teatre (Terra Baixa), aquests textos es diferencien d’altres textos més clars, com els periodístics en què no cal interpretar a un nivell tan profund. La poesia és un del primer tipus, per tant hem d’intentar interpretar el seu significat, fer deduccions, etc. Fer això amb la poesia és molt difícil degut a la seva brevetat, i ho podem comparar amb la tasca d’un investigador que ha d’esbrinar què passa a l’habitació del costat, on se senten sorolls, només amb els breus segons en què la porta s’obra i es torna a tan

car; quan la porta es tanca, l’investigador fa deduccions a partir dels indicis que ha pogut observar. Carl Sandburg, el 1928, va explicar això dient:”Poenty is the opening and closing of a door, leaving those who look through to guess about what is seen during a moment”.

Quan acabem de llegir un poema, ens convertim en investigadors: fem deduccions, busquem proves, fem hipòtesis... I això passa, en un nivell menor, a Terra Baixa o a altres textos.

Aquesta idea la explicarem amb un exemple de poesia que s’ha d’investigar: ( J.V.Foix: És quan plou que ba

llo sol)

Paràgraf 1:

Vestit d’algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques d’una mata,

El casalot del pirata

És un ampli gira-sol

Vestit d’algues, or i escata.

-el poeta ens explica què únicament balla ell sol quan plou i a més a més ho fa disfressat amb algues i escates; podem pensar que el que passa és que està tenint un somni. Tot seguit descriu el paisatge, un ocell, un girasol, etc.

Paràgraf 2:

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era,

Em vesteixo d’home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era.

-el poeta experimenta una estranya transformació: quan riu es torna geperut, vestit amb roba antiga... El poeta empaita la masovera i es pot interpretar que fan l’acte sexual, perquè parla d'una bandera que planta d'una agulla sequera, i podem ser presos pel membre sexual masculí.

Tot seguit explicarem les relacións que hi han a Terra Baixa:

· .La relació entre la Nuri i el Manelic:

Nuri:He,he,he!Sí,vaja,sí,una cosa: que no tens un germà, tu?

Manelic:Sóc jo sol, i encara sóc massa.

Nuri: Cap?Cap? ni un de petitet i bufó com tu? Que tingués la meva alçada...

Manelic: Per què, Nuri?

Nuri: res,res. He,he!perquè m’agradaria que el tinguessis.

-podem intuir que a la Nuri li agrada el Manelic encara que el llibre no ho digui literalment.

· .La mort d’en Manelic i la Marta:

Manelic:anirem a la muntanya on ningú se’n pugui en riure i si algú se’n riu

anirem més amunt a prop de Déu.

-podem intuir que la Marta i el Manelic s’acabaran suïcidant, ja sigui perquè la policia els està buscant, per la pressió que tenen al seu damunt després de la seva fugida,...

A contimuació mostrarem la idea de per què llegir un clàssic, mes endevant exposarem els 5 punts d'Italo Calvino.

Terra Baixa el considerem un clàssic; un clàssic és una obra que perdura al llarg del temps, i que pot relacionar-se amb el present de cada lector.

En el cas de Terra Baixa es pot relacionar amb el present, ja que parla de maltractaments, violència sobre les dones, etc. Encara que s’hagi escrit fa més de 110 anys ( 1895).

Italo Calvino va escriure “Por qué leer los Clásicos”, tot seguit hi ha 5 punts d’aquest article que es poden relacionar amb Terra Baixa i la idea de què és un clàssic. Els reproduïm amb les nostre paraules:

04. Sempre que llegim un clàssic hi trobem coses noves. (com per exemple la primera vegada que llegim Terra Baixa podem pensar que la relació entre el Sebastià i la Marta és una relació d'amor. En canvi la segona vegada que ho llegim ja podem interpretar que és mès una relació de poder, maltractaments...)

06. Un clàssic es basa en ambigüitats que permeten interpretar. (aquest punt és refereix a la metàfora de la porta.)

08. Un clàssic sempre accepta varies interpretacions, mai se sotmet a una de sola. (Poden haver diferents interpretacions sobre el riure i les relacions dels personatges.)

12. El clàssic sempre és deutor de llibres anteriors. ( l'autor del clàssic té molta cultura literaria.)

14. Els clàssics ens parlen de veritats immutables encara que la societat vagi canviant. (Terra Baixa va ser escrit fa mès de 100 anys i els temes que remarca són presents encara avui en dia, com per exemple els maltractaments.)

I finalment com veiem l'interpretació es un procés molt obert semblant a la investigació, i els textos que permeten interpretar mès coses, són els que anomenem clàssics.

.Elena.Grimaldo.Carpena