Aspectes simbòlics de Terra Baixa (1)

Els significats simbòlics de l’obra poden observar-se en els quatre aspectes que abordarem seguidament: els noms dels personatges, la història que el Manelic explica sobre els atacs del llop al seu ramat, l’escena en que el Manelic fereix la Marta i els diversos significats que pren el verb “riure”.

Pel que fa a noms i personatges, els podem dividir en dos grans grups: els que tenen algun sentit eclesiàstic i els que no. En el primer grup trobaríem a la Marta, el Sebastià, el Tomàs i el Mossèn. En el segon en Xeixa, el Manelic, la Nuri i les Perdigones.
El nom de Marta fa referència al personatge bíblic de mateix nom, germana de Llàtzer, un personatge bo i afable així com a la obra, que és un personatge que prefereix treballar a pidolar. Els manlleus bíblics prossegueixen amb en Sebastià i en Tomàs ; El sant homònim del primer és un sant i soldat romà,san Sebastià, que després de convertir-se al cristianisme és assassinat pels seus subalterns clavant-li unes fletxes (Semblantment, Sebastià serà assassinat per Manelic, un subordinat seu, encara que en comptes de clavant-li fletxes serà escanyant-lo). Sant Tomàs en canvi representa l’incrèdul, és el sant que segons la bíblia després que Jesús ressuscites no es cregué el miracle fins a veure-li les llagues de les mans. En l’obra és incrèdul davant la història que li explica al Xeixa dels abusos d’en Sebastià i de la confessió de la Marta respecte als abusos soferts al costat del Sebastià. El Tomàs de la obra és incrèdul pel que fa a la culpabilitat d’en Sebastià. Per últim el Mossèn és un personatge mesquí i cínic, esbirro d’en Sebastià ens treu de la guia bíblica per ficar-nos dins la història personal d’en Guimerà, qui tenia un gran odi cap als clergues causat pel complex de ser un fill bord.
Pel que fa als noms no bíblics, El Xeixa és un bon home, que no es vol ficar on no el demanen i porta el nom d’un tipus de blat; d’un tipus de blat bo, el seu nom també es veu reflexat en el fet que intenta defensar a la Marta davant dels abusos comesos pel Sebastià . Per trobar el significat “ocult” del nom Perdigones cal buscar-lo en el seu homònim masculí. Un projectil amb gran dispersió, cosa que seria ben bé com les xafarderies de les Perdigones, que fereixen a tothom. En el cas de Manelic i Nuri són dos diminutius hipocorístics, que determinen el caràcter bo i innocent d’aquests personatges.

En relació a la història del llop i el Manelic, tot comença quan la Marta i el Manelic s’acaben de casar, llavors al veure que ella no li feia cas (perquè es pensa que el Sebastià i el Manelic s’han posat d’acord per a un matrimoni de conveniència) li mostra un mocador amb un grapat de monedes, però hi ha una tacada que a ella li crida la atenció i el Manelic en veure-la mirant fixament aquella moneda amb intriga es disposa a explicar-li com es va tacar i com la va aconseguir:
Un dia, fart de que cada nit li faltes una ovella per culpa del llop; es va disposar a matar-lo, després d’ estar-se tota la nit esperant a que aquella bèstia treies el cap per els seus camps, sent un soroll pels arbustos i veu el llop sortint i l’ataca i hi ha una lluita sagnant i violenta, que dura fins al matí, i quan desperten al Manelic aquest veu el llop mort i ell ple d’esgarrinxades. En Sebastià li dóna un duro i li diu que er a cada llop mort n’hi donarà un.
Símbol: al llarg de l’obra descobrirem que el Manelic ha de protegir a la ovella-Marta del llop-Sebastià . També pot ser una ironia, ja que en Sebastià li diu que per a cada llop mort tindrà un duro i el següent llop és ell.


En tercer lloc el Manelic li clava un ganivet a la Marta, en el segon acte els personatges experimenten un creixement, és a dir descobreixen aspectes d’ells mateixos que desconeixien.
En l’escena VIII de l’acte II, Àngel Guimerà planteja una situació molt complicada per a l’època: un casament de conveniència, abusos sexuals, psicològics, brutalitat... Però Guimerà opta per explicar-ho en clau simbòlica. L’escena s’ha d’interpretar en un doble sentit : allò que és (el sentit literal) i allò que representa (el sentit simbòlic).
-Sentit literal: En Manelic fereix a la Marta per a fer-li mal, però després se sent malament per haver-li clavat el ganivet a la Marta; mentres que la Marta s sent reconfortada perquè ha aconseguit el que ella volia, que el Manelic no marxés.
-Sentit simbòlic: Es pot interpretar de dues maneres, una de que en Manelic se n’adona que hi ha actes dolents, és a dir que poden fer mal; i la Marta de que algú pot fer alguna cosa per ella, perquè el Manelic li clava un ganivet perquè d’alguna manera a ella l’importa a ell i això ella ho veu. L’altre manera és de simbologia sexual, representa que quan li clava el ganivet és com si li claves el fal·lus, i a ella li agrada.

Finalment, veiem que el riure és una acció important al llarg de tota l'obra. Observem que pren diferents sentits i utilitats i és una peça clau. Hem escollit les escenes en què pren més importància.
Xeixa (Escena 1, Acte 1): És un riure sarcàstic, burlesc, se'n riu de les perdigones que volen xafardejar sobre el casament de la Marta però elles encara no s'han casat i estan a una edat avançada, cosa mal vista a l'època.
Manelic, Tomàs i els perdigons (Ate 1, Escena 6): En Manelic riu de felicitat, en Tomàs els hi segueix el joc i els perdigons riuen d'en Manelic perquè no sap el veritable motiu del casament: tan sols serveix per encobrir la relació d'en Sebastià amb la Marta, perquè així ell es podrà casar amb una pubilla per no arruïnar-se.
Sebastià (Acte 1, Escena 8): S'en riu de la Marta que diu que fugirà o es matarà abans de casar-se, però quan els altres tornen de vestir en Manelic ella busca refugi en en Sebastià.
Marta (Acte 2, Escena 8): Riu d'en Manelic per provocar-lo i perquè li clavi el ganivet. Ell diu que l'odia, però ella diu que no s'ho creu i que per demostrar-li li clavi el ganivet. Ell al final li clava (al braç) i s'adona del mal que ha fet i se'n penedeix perquè veu que realment no l'odia. La Marta ho fa perquè ell no se'n vagi ja que hi hauria problemes.
Nuri (Acte 3, Escena 8): En Sebastià ha fet fora en Manelic perquè l'ha descobert i ha jurat que el mataria. Aleshores la Marta decideix escapar-se i la Nuri l'ajuda. Ella ha d'apagar el llum de fora la casa perquè els altres es quedin a les fosques, aleshores ha de simular un riure que serà el senyal perquè la Marta s'escapi.
Mossèn (Acte 3, Escena 4): Fa un riure sarcàstic per burlar-se d'en Sebastià ja que veu que la situació li ha fugit de les mans i el pare de la pubilla ja ha arribat a la masia.
Manelic (Acte 3, Escena 11): És un riure burlesc i de desinhibició per incitar els altres a riure tal i com ho feien al casament, ja que acaba de matar en Sebastià.