Què és interpretar un text literari? (1)

En aquest apartat us explicarem que significa interpretar un text; ho examplificarem amb una metàfora. Hi ha vegades que un text no ho acaba d’explicar tot, com per exemple la poesia, una pel·lícula, una obra de teatre (Terra Baixa), aquests textos es diferencien d’altres textos més clars, com els periodístics en què no cal interpretar a un nivell tan profund. La poesia és un del primer tipus, per tant hem d’intentar interpretar el seu significat, fer deduccions, etc. Fer això amb la poesia és molt difícil degut a la seva brevetat, i ho podem comparar amb la tasca d’un investigador que ha d’esbrinar què passa a l’habitació del costat, on se senten sorolls, només amb els breus segons en què la porta s’obra i es torna a tan

car; quan la porta es tanca, l’investigador fa deduccions a partir dels indicis que ha pogut observar. Carl Sandburg, el 1928, va explicar això dient:”Poenty is the opening and closing of a door, leaving those who look through to guess about what is seen during a moment”.

Quan acabem de llegir un poema, ens convertim en investigadors: fem deduccions, busquem proves, fem hipòtesis... I això passa, en un nivell menor, a Terra Baixa o a altres textos.

Aquesta idea la explicarem amb un exemple de poesia que s’ha d’investigar: ( J.V.Foix: És quan plou que ba

llo sol)

Paràgraf 1:

Vestit d’algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques d’una mata,

El casalot del pirata

És un ampli gira-sol

Vestit d’algues, or i escata.

-el poeta ens explica què únicament balla ell sol quan plou i a més a més ho fa disfressat amb algues i escates; podem pensar que el que passa és que està tenint un somni. Tot seguit descriu el paisatge, un ocell, un girasol, etc.

Paràgraf 2:

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era,

Em vesteixo d’home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era.

-el poeta experimenta una estranya transformació: quan riu es torna geperut, vestit amb roba antiga... El poeta empaita la masovera i es pot interpretar que fan l’acte sexual, perquè parla d'una bandera que planta d'una agulla sequera, i podem ser presos pel membre sexual masculí.

Tot seguit explicarem les relacións que hi han a Terra Baixa:

· .La relació entre la Nuri i el Manelic:

Nuri:He,he,he!Sí,vaja,sí,una cosa: que no tens un germà, tu?

Manelic:Sóc jo sol, i encara sóc massa.

Nuri: Cap?Cap? ni un de petitet i bufó com tu? Que tingués la meva alçada...

Manelic: Per què, Nuri?

Nuri: res,res. He,he!perquè m’agradaria que el tinguessis.

-podem intuir que a la Nuri li agrada el Manelic encara que el llibre no ho digui literalment.

· .La mort d’en Manelic i la Marta:

Manelic:anirem a la muntanya on ningú se’n pugui en riure i si algú se’n riu

anirem més amunt a prop de Déu.

-podem intuir que la Marta i el Manelic s’acabaran suïcidant, ja sigui perquè la policia els està buscant, per la pressió que tenen al seu damunt després de la seva fugida,...

A contimuació mostrarem la idea de per què llegir un clàssic, mes endevant exposarem els 5 punts d'Italo Calvino.

Terra Baixa el considerem un clàssic; un clàssic és una obra que perdura al llarg del temps, i que pot relacionar-se amb el present de cada lector.

En el cas de Terra Baixa es pot relacionar amb el present, ja que parla de maltractaments, violència sobre les dones, etc. Encara que s’hagi escrit fa més de 110 anys ( 1895).

Italo Calvino va escriure “Por qué leer los Clásicos”, tot seguit hi ha 5 punts d’aquest article que es poden relacionar amb Terra Baixa i la idea de què és un clàssic. Els reproduïm amb les nostre paraules:

04. Sempre que llegim un clàssic hi trobem coses noves. (com per exemple la primera vegada que llegim Terra Baixa podem pensar que la relació entre el Sebastià i la Marta és una relació d'amor. En canvi la segona vegada que ho llegim ja podem interpretar que és mès una relació de poder, maltractaments...)

06. Un clàssic es basa en ambigüitats que permeten interpretar. (aquest punt és refereix a la metàfora de la porta.)

08. Un clàssic sempre accepta varies interpretacions, mai se sotmet a una de sola. (Poden haver diferents interpretacions sobre el riure i les relacions dels personatges.)

12. El clàssic sempre és deutor de llibres anteriors. ( l'autor del clàssic té molta cultura literaria.)

14. Els clàssics ens parlen de veritats immutables encara que la societat vagi canviant. (Terra Baixa va ser escrit fa mès de 100 anys i els temes que remarca són presents encara avui en dia, com per exemple els maltractaments.)

I finalment com veiem l'interpretació es un procés molt obert semblant a la investigació, i els textos que permeten interpretar mès coses, són els que anomenem clàssics.

.Elena.Grimaldo.Carpena

Contrast entre l'obra i una pel·lícula: Thelma & Louise (1)

Nosaltres parlarem de dos histories molt llunyanes a la hora que s’han fet, però molt semblants.

Us explicarem els paral·lelismes entre la road movie Thelma & Louise i Terra baixa, i com evolucionen els personatges i tota la pesca.

Thelma i Louise es una road movie de 1991 ideada i escrita per Callie Khouri i dirigida per Ridley Scott, amb Gaena Davis fen el paper de Thelma i Susan Sarandon el de Louise

RESUM THELMA I LOUISE.

Comença quan decideixen anar-se’n de vacances per escapar del seu marit i treball, i van amb el cotxe i quan estan de camí és fa de nit i van a un club de carretera, allà beuen i ballen, i la Thelma es troba malament el xicot li ofereix anar a donar un volt. I allà el noi la força per tenir relacions sexuals, però la Thelma es resisteix i tot seguit apareix la Louise i apunta amb una pistola. La Louise l’hi diu que pari, però no l’hi fa cas, després l’apunta amb la pistola, i així si que es para, quan el noi ja se’n anava li diu alguna cosa a la Louise de provocació que li senta malament i tot seguit la Louise el dispara, la Louise cau en aquesta provocació perquè ella anteriorment ha estat va ser violada. Després de matar el noi marxen amb el cotxe apressuradament, i es troben un camioner pervertit, al final se surten amb la seva i el camió acaba rebentat. Després de fugir intensament varis dies, la policia els fa una trampa, i queden rodejades per un costat un precipici, i per l’altra la policia, i decideixen saltar amb el cotxe pel precipici abans que ser capturades.

Resum Terra Baixa

Terra baixa Sebastià és l’amo d’una gran quantitat de terres i masos a la terra baixa. En aquestes terres també hi habiten els servents, masovers, etc. I tots ells treballen per en Sebastià. També hi és Marta, una orfe que és l’esclava sexual d’en Sebastià des dels 15 anys. Sebastià pateix problemes econòmics i decideix casar-se amb una pubilla, però no podrà casar-se mentre se sospitin els seus afers amb la Marta. Per amagar-los decideix casar a Marta amb Manelic, el pastor més primitiu que han trobat a la terra alta. Manelic quan s’assabenta que Sebastià és i continuarà sent un violador amb el desacord de Marta, amenaça aquest de mort i fuig A amagar-se. Quan el pare de la pubilla visita les terres del Sebastià apareix Manelic, assassina a Sebastià i fuig amb Marta a la terra alta.

Aspectes de Contrast entre les dues obres.

Terra Baixa és una obra escrita a finals del S.XIX per Àngel Guimerà, mentre que T&L és un film dels anys noranta dirigit per Ridley Scott. Tot i la seva aparent nul·la relació, nosaltres descobrirem els aspectes que relacionen Terra Baixa i T&L.

En primer lloc tenim els personatges. A TB són una colla de pagesos submisos a l’amo i que no cobren un ral per la seva feina. A T&L són dones que viuen submises al seus marits, que gairebé no tenen ingressos,i en els dos casos cap d’ells té l’oportunitat de pujar en l’escala social.

La aparent diferència material entre els paisatges (els Pirineus i el desert) no amaga un fet clan: en els dos casos són territoris hostils. A més, mantenint la idea de que l’origen és hostil, encara es remarca més que el destí (la Terra Alta o Mèxic) està considerat un paradís).

Un dels punts forts és l’argument, en el qual realment es veu que les obres estan molt relacionades. Repassem les obres: A Terra Baixa veiem com els personatges són oprimits, cometen un crim i després suposem la fugida. A T&L, en canvi, suposem que són submises als seus marits i que no viuen en situacions adequades, i en canvi observem el crim i la fugida. El que si que sabem gairebé segur que es igual en les dues obres és el final: A T&L es llancen per un barranc amb el cotxe, mentre que a Terra Baixa, amb aquestes paraules, la Marta anticipa que el final de la parella serà semblant al de les dones: “Si lo que vull ja és anar-me’n amb ell, sempre muntanyes amunt, i si allà encara hi trobéssim gent que se’n riga de nosaltres, encara més amunt, que allà on és Déu, no se’n riurien no, dels que estimen i perdonen”.

Terra Baixa i una temàtica actual: la violència de gènere (1)

Nosaltres explicarem la relació de Terra Baixa amb la violència de gènere relacionant alguns aspectes de la vida quotidiana amb l’obra.
Històricament, la violència s’ha tolerat i estimulat com una manera de resoldre conflictes i tensions. La violència contra les dones representa la desigualtat entre homes i dones, és una manera de demostrar la superioritat d’un sexe davant d’un altre (el masculí per sobre el femení).

En la societat tradicionalment els homes i les dones han representat papers diferents. Els homes dominant les esferes públiques i les dones han quedat reduïdes en l’àmbit familiar acabant formant part així de l’home. Per això quan abans es parlava de violència familiar o se li donava suficient importància ja que es consideraven temes privats.

Fins a la reforma legal impulsada per la constitució espanyola de 1978, el marit es considerava “propietari” de la seva muller fent així que li pogués imposar actituds restrictives. Moltes vegades aquest maltractament físic anava acompanyat d’un de psicològic, on el paper de la dona l’obligava a aguantar molt ja que l’home era el responsable de l’economia familiar i el propietari dels bens familiars. Tot i que per arreglar aquesta situació van reparar amb la igualat de sexes de la constitució la realitat es que la mentalitat de moltes persones encara no ha canviat, perquè canviar els hàbits i les mentalitats de les persones és molt difícil.

En el 2006 dos milions de dones van ser maltractades a Espanya, 60 mortes al començament d’any i 18 d’elles havien presentat denúncia, això ens demostra que hi ha d’haver un error en l’aplicació de la norma.

El 15 de desembre del 2006 es presenta al Consell de Ministres el Pla de sensibilització que fa que existeixi la legislació de protecció de les dones, perquè puguin denunciar, està vist des de 3 punts de vista diferents: el del maltractador; no té lloc a la societat, la maltractada; pot refer la seva vida té ajudes, protecció recursos.... i les persones del seu entorn.

Tot i que saben la legislació de protecció n’hi ha moltes que no denuncien, per dues raons principals: dependència afectiva, i dependència econòmica, això ho veiem reflectit a Terra Baixa on la Marta té una dependència econòmica d’en Sebastià, ja que gràcies a ell surt de la pobresa.

Les fórmules bàsiques contra la violència de gènere són quatre: l’educació, el marc pacífic de convivència, la resolució pacífica de conflictes i la bona organització de serveis.

Segons la ONU 1995 van definir la violència de gènere com la necessitat que tenen els homes de controlar les dones, les principals característiques són:
- Quan parlem de violència de gènere també ens referim a violència contra les dones.
- La diferència entre homes i dones és un fet estructural
- Vivim en una societat patriarcal, és una manera de representar la masculinitat.
- Té un caràcter estructural que representa un mecanisme de subordinació que fa que els homes tinguin en poder i les dones estiguin sotmeses.
- És un aspecte estructural de l’organització del sistema social.
- La violència és una actitud apresa mitjançant la socialització.

- És un tret estructural molt difícil de percebre.

Per últim a l’obra podem observar tres sentiments que associem amb la violència de gènere:

Indefensió: La Marta se sent indefensa ja que en Tomàs la culpa, ella es veu sola i que no pot comptar amb ningú, per això ha arribat a pensar en acabar amb tot.

Culpabilitat: La Marta creu que té la culpa de tot el que li està passant, això li fa creure en Sebastià.

Possessió: En Sebastià creu que la Marta és seva per això quan se n’adona que s’està enamorant del Manelic el fa fora, en canvi ell si que es pot casar amb una pubilla per diners, (al final no ho fa ja que el pare de la noia no ho permet perquè sap la relació d’en Sebastià amb la Marta).

Aquesta informació ha estat elaborada a partir dels documents següents:

- http://octaedro.com/praxi/pdf/852242.pdf
- Inés Alberdi, Natàlia Matas. La violència domèstica: informe sobre els maltractaments a dones a Espanya. BCN: Fundació “La Caixa”, 2002.
- El Periòdico de Catalunya, 23/11/06 Dijous 23 nov. 2006.


Sara, Esther i Sandra

Terra Baixa i una temàtica actual: la violència de gènere (i 2)

Nosaltres hem fet una interpretació de terra baixa amb la vida real. A la Marta, Sebastià la té dominada i això és el que passa avui en dia a les dones maltractades. Aquesta explicació consta de tres punts: els maltractaments, els mites i ICP.

Els maltractaments i terra baixa
1.- Els maltractaments:

En què es basa?

Es basa en comportaments intencionats executats des d’una posició de poder i encaminats a desvalorar, produïr dany psíquic, destruir l’autoestima i reduir la confiança personal. El maltractador fa servir insults, acusacions, amenaces, crits, manipulacions, silenci… En l’àmbit públic, el maltractament psicològic està present en el món laboral (mobbing) i en l’escolar (bullying) .

La dona, víctima principal.

El maltractament és un fenomen vell per ara resulta nova la denúncia. Moltes vegades les víctimes no en són conscients fins que no reben una agressió corporal. Les agressions poden ser també verbals. La situació de dependència és tant gran que acaba disculpant al maltractador. Retrat d’una dona objecte de maltractaments psicològics i físics.

Retrat d’una dona objecte de maltractaments psicològics i físics.

Símptomes i manifestacions:

· dolors d’espatlla i manifestacions

· irritabilitat

· cefalees

· insomni

· fatiga permanent

· tristesa

· ansietat i angoixa

Actitud

· Sensació de vergonya

· Sentiment de culpa

· Temor generalitzat

· Manteniment d’una mirada figussera

Història.

Abans de 1978: Es deia que la violència es feia com una manera de resoldre els conflictes

Després: Amb la Constitució Espanyola de 1978 es va dir que és degut a una desigualtat entre l’home i la dona.

2.- Mites:

Primer mite: L’home maltracta perquè és un boig o un malalt

Reflexió: és un mite que hem sentit molt, si tu li dius a algú que a casa teva el teu pare maltracta a la teva mare, el primer que pensa el receptor és que “ aquest és un boig” però això no és correcte, el que els hi passa als maltractadors és que no tenen confiança en si mateixos. Estar malalts és més aviat una excusa per ells.

Segon mite: Si tenen fills, val més aguantar

Reflexió: nosaltres creiem que això és del tot incorrecte, ja que la gent quan pensa en això només pensa en els fills i no es preocupa per la mare que es la víctima directa. Pensem que només es viu una vegada i per viure amargada i no fer el que et ve de gust , no val la pena viure.

3.- Interpretació de terra baixa:

Indefensió: en aquesta escena la Marta explica a Tomàs que ningú la pot ajudar perquè des de sempre ha estat pobre i en Sebastià quan la va acollir al principi esta segura, perquè ja no era captaire però ara que abusa d’ella ningú la pot ajudar perquè Sebastià és l’amo de tot i ningú gosa posar-se en contra d’ell. Avui en dia a les dones maltractades també els hi passa perquè se senten soles: no tenen a ningú ( o això és el que pensen elles) que les pugui ajudar, com que no tenen un altre lloc on anar decideixen quedar-se amb el marit i continuar patint.

Culpabilitat: la Marta se sent dolenta i culpable per no haver fugit abans de les mans del Sebastià. Sent que no és culpa d’ell sinó d’ella, per haver consentit tot el que li ha fet. Les dones que han estat maltractades psicològicament o físicament se senten culpables per tot allò que els està passant o els ha passat.

Possessió: en aquesta escena Sebastià troba a Marta fugint d’ell. A Sebastià aquesta idea no li agrada i la tanca a dins d’una habitació amb ell i la obliga a quedar-se perquè segons ell la Marta es possessió seva. Avui dia això també passa amb les dones, els homes les obliguen a fer el que ells volen amb amenaces i insults.

Cristina,Anna.

Què és "interpretar un text literari"? (1)

En aquest apartat us explicarem que significa interpretar un text; ho examplificarem amb una metàfora. Hi ha vegades que un text no ho acaba d’explicar tot, com per exemple la poesia, una pel·lícula, una obra de teatre (Terra Baixa), aquests textos es diferencien d’altres textos més clars, com els periodístics en què no cal interpretar a un nivell tan profund. La poesia és un del primer tipus, per tant hem d’intentar interpretar el seu significat, fer deduccions, etc. Fer això amb la poesia és molt difícil degut a la seva brevetat, i ho podem comparar amb la tasca d’un investigador que ha d’esbrinar què passa a l’habitació del costat, on se senten sorolls, només amb els breus segons en què la porta s’obra i es torna a tan

car; quan la porta es tanca, l’investigador fa deduccions a partir dels indicis que ha pogut observar. Carl Sandburg, el 1928, va explicar això dient:”Poenty is the opening and closing of a door, leaving those who look through to guess about what is seen during a moment”.

Quan acabem de llegir un poema, ens convertim en investigadors: fem deduccions, busquem proves, fem hipòtesis... I això passa, en un nivell menor, a Terra Baixa o a altres textos.

Aquesta idea la explicarem amb un exemple de poesia que s’ha d’investigar: ( J.V.Foix: És quan plou que ba

llo sol)

Paràgraf 1:

Vestit d’algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques d’una mata,

El casalot del pirata

És un ampli gira-sol

Vestit d’algues, or i escata.

-el poeta ens explica què únicament balla ell sol quan plou i a més a més ho fa disfressat amb algues i escates; podem pensar que el que passa és que està tenint un somni. Tot seguit descriu el paisatge, un ocell, un girasol, etc.

Paràgraf 2:

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era,

Em vesteixo d’home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l’era.

-el poeta experimenta una estranya transformació: quan riu es torna geperut, vestit amb roba antiga... El poeta empaita la masovera i es pot interpretar que fan l’acte sexual, perquè parla d'una bandera que planta d'una agulla sequera, i podem ser presos pel membre sexual masculí.

Tot seguit explicarem les relacións que hi han a Terra Baixa:

· .La relació entre la Nuri i el Manelic:

Nuri:He,he,he!Sí,vaja,sí,una cosa: que no tens un germà, tu?

Manelic:Sóc jo sol, i encara sóc massa.

Nuri: Cap?Cap? ni un de petitet i bufó com tu? Que tingués la meva alçada...

Manelic: Per què, Nuri?

Nuri: res,res. He,he!perquè m’agradaria que el tinguessis.

-podem intuir que a la Nuri li agrada el Manelic encara que el llibre no ho digui literalment.

· .La mort d’en Manelic i la Marta:

Manelic:anirem a la muntanya on ningú se’n pugui en riure i si algú se’n riu

anirem més amunt a prop de Déu.

-podem intuir que la Marta i el Manelic s’acabaran suïcidant, ja sigui perquè la policia els està buscant, per la pressió que tenen al seu damunt després de la seva fugida,...

A contimuació mostrarem la idea de per què llegir un clàssic, mes endevant exposarem els 5 punts d'Italo Calvino.

Terra Baixa el considerem un clàssic; un clàssic és una obra que perdura al llarg del temps, i que pot relacionar-se amb el present de cada lector.

En el cas de Terra Baixa es pot relacionar amb el present, ja que parla de maltractaments, violència sobre les dones, etc. Encara que s’hagi escrit fa més de 110 anys ( 1895).

Italo Calvino va escriure “Por qué leer los Clásicos”, tot seguit hi ha 5 punts d’aquest article que es poden relacionar amb Terra Baixa i la idea de què és un clàssic. Els reproduïm amb les nostre paraules:

04. Sempre que llegim un clàssic hi trobem coses noves. (com per exemple la primera vegada que llegim Terra Baixa podem pensar que la relació entre el Sebastià i la Marta és una relació d'amor. En canvi la segona vegada que ho llegim ja podem interpretar que és mès una relació de poder, maltractaments...)

06. Un clàssic es basa en ambigüitats que permeten interpretar. (aquest punt és refereix a la metàfora de la porta.)

08. Un clàssic sempre accepta varies interpretacions, mai se sotmet a una de sola. (Poden haver diferents interpretacions sobre el riure i les relacions dels personatges.)

12. El clàssic sempre és deutor de llibres anteriors. ( l'autor del clàssic té molta cultura literaria.)

14. Els clàssics ens parlen de veritats immutables encara que la societat vagi canviant. (Terra Baixa va ser escrit fa mès de 100 anys i els temes que remarca són presents encara avui en dia, com per exemple els maltractaments.)

I finalment com veiem l'interpretació es un procés molt obert semblant a la investigació, i els textos que permeten interpretar mès coses, són els que anomenem clàssics.

.Elena.Grimaldo.Carpena

Contrast entre l'obra i una pel·lícula: Thelma & Louise (i 2)

En el primer acte del llibre, se’ns presenten tots el personatges de l’obra. En Sebastià vol casar a la Marta, que és com una mena de filla adoptada per ell, però entre ells hi ha alguna cosa més. La vol casar per motius econòmics ja que ningú pot saber que entre ell i l marta hi ha relació amorosa. El marit que busquen per la marta és en Manelic. Un noi procedent de la Terra alta i que estima a la Marta de veritat. En el poble tothom sabia que aquest casament era una mentida, tothom menys en Tomàs, l’ermità.En Xeixa es nega a anar al casament i Sebastià el fa fora. Un cop casats i vivint junts la Marta demostra a en Manellic que no l’estima, ell es mostra ferit perquè l’estima de veritat, i està content d’haver-s’hi casat.Manelic no es porta bé amb ningú del poble excepte amb la Nuri, cosa que a la Marta li atrau molt l’atenció i li farà veure en Manelic d’una forma diferent.La Marta explica quin va ser el seu passat i com va conèixer a en Sebastià. Més tard en Tomàs explica una història sobre les perdigones que reflexa la maldat d’aquestes. Manelic, cansat de tanta burla i malicia per part de la gent s’assabenta de certes coses que el fan enfadar, és per això que decideix marxar amb la Marta a la muntanya i així fugir també de Sebastià i de la Terra baixa. En l’intent de fugir són atrapats per Sebastià i en Mossèn, Sebastià fa cridar els pagesos i fan fora de la Terra baixa en Manelic. En el tercer acte es veu l’arrepentiment dels pagesos per haver fet fora en Manelic. Tot i això els enfrontaments entre el Sebastià i el Manelic continuen. Es veu com la Marta enyora a en Manelic perquè els seus sentiments cap a ell han anat canviant des del començament, on tot era una mentida. Ja al final, en Manelic va a veure a la Marta però es sorprès pel Sebastià, en aquell moment la ràbia d’en Manelic el supera i mata a en Sebastià.

Thelma & Louise és una pel·lícula de l'any 1991, dirigida per Ridley Scott i interpretada per Susan Sarandon (Louise) i Greena Davis (Thelma).Ambientada en un àmbit urbà i sobretot rural de les carreteres d'Estats Units. Explica la història de dues amigues que se'n van a passar el cap de setmana juntes, fugint d'unes vides avorrides i d'una relació de parella molt insatisfactòria. RESUM Thelma i Louise: és una pel·lícula ambientada al final del sXX. Succeeix a les carreteres secundàries del sud dels Estats Units. L’inici de la trama comença en un local d’ambient, del qual surt Thelma acompanyada d’un noi, perquè es troba malament. El noi la porta fins el cotxe i intenta consumar la violació. Pel mateix local surt Louise portant un arma, la pistola amb la que mata al violador de la Thelma. Atemorides pel crim, fugen amb el cotxe direcció a Mèxic. Thelma i Louise paren en un Motel, en el qual s’hi estan una temporada amagades de la policia. En una gasolinera troben a un noi, que més tard porten al Motel:Thelma i el noi tenen relacions sexuals. Aquest noi era només un lladre, que només volia robar els diners de Thelma i Louise. Al matí següent se n’ha anat deixant-les sense la única possibilitat d’escapar. Decideixen reemprendre el viatge. Pel matí passen per una botiga a la qual roben. I hi cometen un robatori a mà armada. Les imatges del robatori són captades per una càmera de seguretat i no triga gaire a arribar a mans de la policia, que les identifica com autores de l'homicidi al bar de la carretera. A partir d'aquest moment, i sense que lles ho sàpiguen, la policia les persegueix fins que finalment les localitza. Seguint la seva fugida un policia les para i les fa baixar del cotxe. Les vol arrestar, l’instint fugitiu fa que quan el policia vol comunicar-ho la louise l’apunta amb una pistola i el tanquen al malater del cotxe, ella, per finalitzar li disparen a la radio. Al tram final de la pel·lícula, és a dir, quan ja es veuen sense possibilitat d’escapar es miren i es diuen juntes fins al final i decideixen tirar-se per un presipici.

Pel que fa al contrast de Terra Baixa i Thelma & Louise, hi ha unes certes semblances i diferències, En els dos casos es comet un assassinat en defensa pròpia, és molt difícil de defensar que s'ha comès d'aquesta manera perquè no ho ha vist ningú i a demès anteriorment, els dos morts havien estat molt properament i de bon rotllo amb la Thelma i la Marta i per tant en els dos casos fugen. A part de que la Louise i el Manelic son els assassins i la Marta i la Thelma les víctimes dels abusos, aquestes dos darreres pateixen maltractament a la llar. Pel que fa a les diferències, en tenim dues, la primera és la època en que estan ambientades i la segona és que en Terra Baixa el crim es comet al final de la obra, a Thelma & Louise just al principi.
També hem comparat els llocs ambientats a la pel·lícula, Terra Baixa se situa als Pirineus catalans, en un petit poble en mans de Sebastià, la Terra Baixa, i també al cim dels Pirineus, la Terra Alta. A Thelma & Louise, al principi, les dues noies són als Estats Units i mentre fugen passen per Texes per, finalment arribar a Mèxic.
Ara parlarem de la comparació del moment del crim, a Terra Baixa passa gairebé al final de la obra, quan al Manelic li agafa un atac de ràbia contra al Sebastià i el mata, a Thelma & Louise passa al principi, quan intenten violar la Thelma i la Louise mata l'home.
Finalment hem comparat els personatges, a Terra Baixa sónde caràcter rural i de muntanya, a demés són ignorants i humils, En canvi, a Thelma & Louise són de ciutat, humiliats i humils.

Aspectes simbòlics de Terra Baixa (1)

Els significats simbòlics de l’obra poden observar-se en els quatre aspectes que abordarem seguidament: els noms dels personatges, la història que el Manelic explica sobre els atacs del llop al seu ramat, l’escena en que el Manelic fereix la Marta i els diversos significats que pren el verb “riure”.

Pel que fa a noms i personatges, els podem dividir en dos grans grups: els que tenen algun sentit eclesiàstic i els que no. En el primer grup trobaríem a la Marta, el Sebastià, el Tomàs i el Mossèn. En el segon en Xeixa, el Manelic, la Nuri i les Perdigones.
El nom de Marta fa referència al personatge bíblic de mateix nom, germana de Llàtzer, un personatge bo i afable així com a la obra, que és un personatge que prefereix treballar a pidolar. Els manlleus bíblics prossegueixen amb en Sebastià i en Tomàs ; El sant homònim del primer és un sant i soldat romà,san Sebastià, que després de convertir-se al cristianisme és assassinat pels seus subalterns clavant-li unes fletxes (Semblantment, Sebastià serà assassinat per Manelic, un subordinat seu, encara que en comptes de clavant-li fletxes serà escanyant-lo). Sant Tomàs en canvi representa l’incrèdul, és el sant que segons la bíblia després que Jesús ressuscites no es cregué el miracle fins a veure-li les llagues de les mans. En l’obra és incrèdul davant la història que li explica al Xeixa dels abusos d’en Sebastià i de la confessió de la Marta respecte als abusos soferts al costat del Sebastià. El Tomàs de la obra és incrèdul pel que fa a la culpabilitat d’en Sebastià. Per últim el Mossèn és un personatge mesquí i cínic, esbirro d’en Sebastià ens treu de la guia bíblica per ficar-nos dins la història personal d’en Guimerà, qui tenia un gran odi cap als clergues causat pel complex de ser un fill bord.
Pel que fa als noms no bíblics, El Xeixa és un bon home, que no es vol ficar on no el demanen i porta el nom d’un tipus de blat; d’un tipus de blat bo, el seu nom també es veu reflexat en el fet que intenta defensar a la Marta davant dels abusos comesos pel Sebastià . Per trobar el significat “ocult” del nom Perdigones cal buscar-lo en el seu homònim masculí. Un projectil amb gran dispersió, cosa que seria ben bé com les xafarderies de les Perdigones, que fereixen a tothom. En el cas de Manelic i Nuri són dos diminutius hipocorístics, que determinen el caràcter bo i innocent d’aquests personatges.

En relació a la història del llop i el Manelic, tot comença quan la Marta i el Manelic s’acaben de casar, llavors al veure que ella no li feia cas (perquè es pensa que el Sebastià i el Manelic s’han posat d’acord per a un matrimoni de conveniència) li mostra un mocador amb un grapat de monedes, però hi ha una tacada que a ella li crida la atenció i el Manelic en veure-la mirant fixament aquella moneda amb intriga es disposa a explicar-li com es va tacar i com la va aconseguir:
Un dia, fart de que cada nit li faltes una ovella per culpa del llop; es va disposar a matar-lo, després d’ estar-se tota la nit esperant a que aquella bèstia treies el cap per els seus camps, sent un soroll pels arbustos i veu el llop sortint i l’ataca i hi ha una lluita sagnant i violenta, que dura fins al matí, i quan desperten al Manelic aquest veu el llop mort i ell ple d’esgarrinxades. En Sebastià li dóna un duro i li diu que er a cada llop mort n’hi donarà un.
Símbol: al llarg de l’obra descobrirem que el Manelic ha de protegir a la ovella-Marta del llop-Sebastià . També pot ser una ironia, ja que en Sebastià li diu que per a cada llop mort tindrà un duro i el següent llop és ell.


En tercer lloc el Manelic li clava un ganivet a la Marta, en el segon acte els personatges experimenten un creixement, és a dir descobreixen aspectes d’ells mateixos que desconeixien.
En l’escena VIII de l’acte II, Àngel Guimerà planteja una situació molt complicada per a l’època: un casament de conveniència, abusos sexuals, psicològics, brutalitat... Però Guimerà opta per explicar-ho en clau simbòlica. L’escena s’ha d’interpretar en un doble sentit : allò que és (el sentit literal) i allò que representa (el sentit simbòlic).
-Sentit literal: En Manelic fereix a la Marta per a fer-li mal, però després se sent malament per haver-li clavat el ganivet a la Marta; mentres que la Marta s sent reconfortada perquè ha aconseguit el que ella volia, que el Manelic no marxés.
-Sentit simbòlic: Es pot interpretar de dues maneres, una de que en Manelic se n’adona que hi ha actes dolents, és a dir que poden fer mal; i la Marta de que algú pot fer alguna cosa per ella, perquè el Manelic li clava un ganivet perquè d’alguna manera a ella l’importa a ell i això ella ho veu. L’altre manera és de simbologia sexual, representa que quan li clava el ganivet és com si li claves el fal·lus, i a ella li agrada.

Finalment, veiem que el riure és una acció important al llarg de tota l'obra. Observem que pren diferents sentits i utilitats i és una peça clau. Hem escollit les escenes en què pren més importància.
Xeixa (Escena 1, Acte 1): És un riure sarcàstic, burlesc, se'n riu de les perdigones que volen xafardejar sobre el casament de la Marta però elles encara no s'han casat i estan a una edat avançada, cosa mal vista a l'època.
Manelic, Tomàs i els perdigons (Ate 1, Escena 6): En Manelic riu de felicitat, en Tomàs els hi segueix el joc i els perdigons riuen d'en Manelic perquè no sap el veritable motiu del casament: tan sols serveix per encobrir la relació d'en Sebastià amb la Marta, perquè així ell es podrà casar amb una pubilla per no arruïnar-se.
Sebastià (Acte 1, Escena 8): S'en riu de la Marta que diu que fugirà o es matarà abans de casar-se, però quan els altres tornen de vestir en Manelic ella busca refugi en en Sebastià.
Marta (Acte 2, Escena 8): Riu d'en Manelic per provocar-lo i perquè li clavi el ganivet. Ell diu que l'odia, però ella diu que no s'ho creu i que per demostrar-li li clavi el ganivet. Ell al final li clava (al braç) i s'adona del mal que ha fet i se'n penedeix perquè veu que realment no l'odia. La Marta ho fa perquè ell no se'n vagi ja que hi hauria problemes.
Nuri (Acte 3, Escena 8): En Sebastià ha fet fora en Manelic perquè l'ha descobert i ha jurat que el mataria. Aleshores la Marta decideix escapar-se i la Nuri l'ajuda. Ella ha d'apagar el llum de fora la casa perquè els altres es quedin a les fosques, aleshores ha de simular un riure que serà el senyal perquè la Marta s'escapi.
Mossèn (Acte 3, Escena 4): Fa un riure sarcàstic per burlar-se d'en Sebastià ja que veu que la situació li ha fugit de les mans i el pare de la pubilla ja ha arribat a la masia.
Manelic (Acte 3, Escena 11): És un riure burlesc i de desinhibició per incitar els altres a riure tal i com ho feien al casament, ja que acaba de matar en Sebastià.

Què és "interpretar un text literari"? (i 2)

Què és interpretar un text literari (a sigui una poesia, una obra de teatre, una novel·la o un conte entre d’altres)? Ho explicarem mitjançant una metàfora.

Tot seguit, exemplificarem aquesta metàfora amb uns exemples poètics i amb uns exemples teatrals extrets de terra baixa.

Després, explicarem perquè terra baixa és un clàssic, i quins punts dels 14 de Italo Calvino tenen alguna relació amb terra baixa.

Per exemple, Carl Sandburg va dir que una poesia era com una porta que sobra i es tanca.


Imaginem-nos que estem a una habitació i s’escolta un gran enrenou a la habitació del costat. No podem anar-hi, però se’ns permet observar el que hi passa, durant un petit instant. A partir del que hem vist i escoltat hem d’intuir el que passa a dins.

Aquesta imatge de la porta que s’obre i que es tanca deixant-nos intrigats, se la va inventar un poeta en Anglès que es diu Carl Sandburg que diu així:

“Poetry is the opening and closing of a door, leaving those who look through to guess about what is seen during a moment.”

Exemple : Imaginem el següent fragment inicial d’un conegut poema de J.V.Foix:



"És quan plou que ballo sol, vestit d’algues or i escates": es veu que el qui ens parla des del poema quan plou es posa a ballar i ho fa tot sol, disfressat a més amb algues i amb escates, potser com si fos un peix. No ens ho diu però sembla que ens expliqui un somni, com si nosaltres deduïm que està somiant, que és un peix que neda dins del mar.

"És quan ric que em veig gepic, al bassal de sota l’era": Quan riu es torna geperut, i es veu reflectit a la bassa de sota l’era. que hi ha més avall de l’era, és a dir, que podem veure que es troba en una masia.

"És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolia metzina": Està somiant i li sembla tan real que es pensa que és la realitat i ho veu més clar. És troba molt bé , perquè està profundament dormit, com si hagués pres una droga.

Per: Carles Gispert

Podem aplicar ara aquesta metàfora a terra Baixa. Triarem dues referencies que com a lectors hem d'interpretar: les campanades i el llum.

La metàfora relacionada amb Terra Baixa

Les Campanades: Mentre el Sebastià i el Tomàs parlen del casament del Manelic i la Marta, sonen de fons, les campanades d’un casament. Amb aquest so de fons, podem preveure, o ve ens anticipa, que la Marta i en Manelic ja s’han casat.


El llum: Mentre la Marta i el Manelic estaven al vespre, el mateix dia del seu casament, el Manelic veu una llumeta darrere de les cortines, la Marta ho nega i en Manelic ho troba sospitós. Ell pensa que la Marta té un amant, però nosaltres sabem que és el Sebastià que la maltracta.

Per: Pol Garcia

¿Per què Terra Baixa és un clàssic?


Terra Baixa és un clàssic per vàries raons: ... si agafem les 14 raons que diu italo calvino al seu article "por qué leer los clásicos?" segurament hi trobaríem que moltes d'aquestes raons de perquè és un classic. nosaltres n'hem triat unes poques.


Terra Baixa és una obra literària clàssica perquè no passa de moda, i es molt popular encara que no l’hagin llegit. Un clàssic contar amb el pressent, amb els aspectes intemporals com ara maltractaments, assassinats,...

Per: Sergi Aznar

"14 definicions, Italo Calvino" "article: Por que leer los clásicos"

I Els clàssics són aquests llibres dels quals se sol escoltar dir: «Estic rellegint...» i mai «Estic llegint ...».

II Es diu clàssics als llibres que constituïxen una riquesa per a qui els ha llegit i estimat, però que constituïxen una riquesa no menor per a qui es reserva la sort de llegir-los per primera vegada en les millors condicions per a assaborir-los.

III. Els clàssics són llibres que exerceixen una influència particular ja sigui quan s'imposen per inoblidables, ja sigui quan s'amaguen en els plecs de la memòria mimetitzant-se amb l'inconscient col·lectiu o individual

IV. Tota relectura d'un clàssic és una lectura de descobriment com la primera.

V. Tota lectura d'un clàssic és en realitat una relectura. La definició 4 pot considerar-se corol·lari d'aquesta:

VI. Un clàssic és un llibre que mai acaba de dir el que ha de dir.

VII. Els clàssics són aquests llibres que ens arriben portant impresa la petjada de les lectures que han precedit a la nostra, i després de si la petjada que han deixat en la cultura o en les cultures que han travessat (o més senzillament, en el llenguatge o en els costums).

VIII. Un clàssic és una obra que suscita un incessant pols de discursos crítics, però que l'obra se sacseja contínuament de damunt.

IX. Els clàssics són llibres que com més creu un conèixer-los d'escoltar-los, tant més nous, inesperats, inèdits resulten al llegir-los de debò.

X. Dir-se clàssic a un llibre que es configura com equivalent de l'univers, a semblança dels antics talismans.

XI. El teu clàssic és aquell que no pot ser-te indiferent i que et serveix per a definir-te a tu mateix en relació i potser en contrast amb ell.

XII. Un clàssic és un llibre que està abans que altres clàssics; però qui hagi llegit primer els altres i després llegeix aquell, reconeix de seguida el seu lloc en la genealogia.

XIII. És clàssic el que tendeix a relegar l'actualitat a categoria de soroll de fons, però al mateix temps no pot prescindir d'aquest soroll de fons.

XIV. És clàssic el que persisteix com soroll de fons fins i tot allí on l'actualitat més incompatible s'imposa.

Per: Lluís Grau