De la interpretació literària a l'exploració temàtica de la narració

Treballar 8 lectures simultàniament sobre la temàtica de la guerra a 4t d'ESO

A les entrades precedents d'aquest blog els alumnes de 4t de secundària han estat explorant aspectes d’interpretació relacionats amb Terra Baixa: ¿per què aquesta obra és un clàssic?, ¿com podem definir "clàssic"?, ¿quins aspectes simbòlics podem trobar-hi (des dels noms dels personatges a accions recursives al llarg del llibre com el riure, passant per éscenes amb valor anticipatori), ¿com podem relacionar-la de forma molt evident amb el problema actual de la violència de gènere (tal com van fer en la primera traducció a l'italià, situada a Sicília i titulada Feudalisme, en què es relacionava amb el caciquisme de la vida rural)?, ¿és possible interpretar-ne concomitàncies amb altres productes narratius, allunyats en el temps i l'espai (verbigràcia Thelma & Louise)? Les dues preguntes que engloben tot el projecte són (i) ¿com posar el procés interpretatiu al centre de la lectura d'una obra? i (ii) ¿com fer que en aquest procés interpretatiu hi tinguin un rol bàsic l’escriptura (elaboració d'entrades d'un blog), el diàleg col·laboratiu (a l'aula, en parella, petit grup i gran grup) i l'exposició oral formal (a la UAB amb alumnes de Didàctica de la Llengua de 2n de Pedagogia)?

Una vegada completat tot el projecte abordem el següent, també lligat a l'educació literària però de caire diferent. El projecte que acabem de descriure se centra en la interpretació d’una obra de lectura de curs, igual per tothom, Terra Baixa, amb un acompanyament I un guiatge intensos per part del docent. El projecte que hem estat realitzant aquests dies és de caire força diferent, centrat en el treball sobre tòpics literaris (en concret el tòpic de la guerra, amb una sèrie de subtemes, com els camps de concentració, les arrels del conflicte i els supervivents), i amb lectures de llibres diversos (agafats de la Biblioteca del Centre, de la Biblioteca de la Diputació, dels llibres que els propis alumnes tenen a casa o de noves adquisicions). En total els alumnes es llegeixen 8 obres proposades i justificades pel professor, de temes diversos, de nivell de dificultat i llargària també diversos, i de naturalesa diversa (novel·la, assaig, biografia, còmic). La consigna és de llegir l’obra a casa (amb un cert acompanyament per a alguns alumnes) i de realitzar una activitat final: una entrevista a un personatge amb format de reportatge. De forma paral·lela a la lectura a casa de l’obra els alumnes van treballant quatre aspectes parcials de l’entrevista final de tal manera que progressivament vagin coneixent els “ingredients” que hauran de tenir en compte així com la manera de cuinar-los. El procés, que detallarem en una entrada en aquest blog potser més endavant, culmina amb una activitat de “escriptura en directe” per part del professor, que exemplifica com cal anar lligant els diversos elements per fer l’entrevista-reportatge: el professor escriu al portàtil i amb l’ajut d’un canó els alumnes van veient com va creant el text. Aquesta activitat s’acompanya des dues preguntes i una explicació: les preguntes es formulen quan es presenta l’activitat i són “¿Quantes vegades recordeu haver vist el vostre professor escriure les demandes de textos que us ha fet?” i “¿Quantes vegades heu vist escriure algú “expert” com ara el vostre professor en directe?”. L’explicació consisteix en la formulació del “pensament en veu alta” del professor mentre escriu.